Avui a Compromís per Alcàsser, hem registrat una moció per a sol•licitar que l’ajuntament fique el nom de Vicent Pastor Chanzá a un espai públic del nostre poble.
Amb esta moció volem plasmar el nostre reconeixement a una persona d’Alcàsser que va viure i va treballar per la nostra cultura valenciana, per això des de Compromís creiem que seria més que just el poder recordar per a sempre la seua tasca ficant el seu nom a un lloc públic del poble.
Us fem un xicotet recull de la vida de Vicent Pastor.
Vicent Pastor Chanzá. Fill d´Alcàsser, va nàixer el 8 d´Agost de 1958 i va faltar el 28 d´Agost de 2016.
Home apassionat de la concòrdia, la festa i la vivència del carrer, era membre de la colla gastronòmica a Picanya, on va residir. A més de ser un apassionat de l´esport. Però si per una cosa es recordarem es, sens dubte per la seua trajectòria personal i musical. O fins i tot per la unió d´aquestes dues trajectòries.
A la dècada dels huitanta del segle passat, Vicent Pastor va començar a demostrar un interès evident per la música tradicional. Si be és cert que l´inici del seu itinerari musical va ser membre integrant d´una tuna, tothom recorda que l´interès per la cultura tradicional valenciana va estar ja present des del començament. De fet, va aprendre a tocar la dolçaina sota el mestratge de Joan Blasco i alhora era membre del grup de danses de Montcada i altres grups de danses.
Al final dels anys huitanta va crear Llisa Folk, integrat per Vicent Pastor, Eduard Navarro, Paco Rentero i Manolo Miralles. En aquest grup Pastor tocava sobretot el guitarrò i un poc la dolçaina i la flauta. Allà pels volts del any 1993 Vicent Pastor va crear amb Eduard Navarro i Fabrici Baños el grup Tres Fan Ball autèntic referent ineludible del panorama folk al País Valencià.
Pastor fou l´únic membre que ha estat component el grup durant la totalitat de la seua existència, ja que en diversos moments n´han estat també Joan Mora, Didac Palau, Manuel Mateu i Salvador Llosà.
Potser aquesta, la seua vida a Tres Fan Ball, haja sigut l´aportació més contundent de Vicent Pastor al nostre patrimoni. En efecte, amb Tres Fan Ball va enllaçar també multitud d´iniciatives musicals i culturals que recorren diversos vessants de la nostra societat i la nostra cultura: parlem de les universitats, el món educatiu, les Trobades d´Escola Valenciana, el col•lectiu Ovidi Montllor, els grups de danses, les gestions amb el món polític i institucional, les iniciatives per recuperar el patrimoni musical acudint a les fonts orals i els músics més vellets, els aplecs i les festes populars. I a més representa la versió mes fidel del que Pastor entenia com la proposta musical que li calia al país: el ball de plaça. Amb uns dots innats per animar i dinamitzar, les festes de Tres Fan Ball eren autèntics saraos molt pareguts al que deurien haver estat en el passat.
La voluntat d´enllaçar els músics valencians del nord i del sud per tal de conèixer-se i compartir repertori i afició va prendre la forma de Pont Folk, que es va iniciar el 1995. Era una trobada desenfadada de músics i balladors de grups de repertoris tradicionals que continua celebrant-se actualment. L´impuls de Vicent Pastor va ser cabdal i el paper cohesionador el va fer a través de Tres Fan Ball, que hi ha estat sempre present.
Igual que l´incomptable nombre de projectes i iniciatives en què va participar, com el Col•lectiu Ovidi Montllor de músics valencians, les Trobades d´Escoles en Valencià, la defensa de l´horta i el territori, etc.
Sempre hi havia Tres Fan Ball, perquè Pastor considerava que el grup hi havia de ser present, que calia donar-hi suport i que el compromís no es limitava a un repertori folk dalt d´un escenari, sinó que era un requisit moral i civic.
I fruit d´aquesta preocupació, la mirada de Pastor va recaure també en els més menuts. Així doncs, el 2006 va impulsar la creació de Folksona, les colonies música folk per a xiquets i xiquetes.
Per tant, ens trobem davant d’una figura polièdrica amb una presència indubtable dins de la cultura tradicional valenciana, que mereix el reconeixement públic de tots els seus veïns, un Alcasser, lluitador, incansable i defensor de la nostra música. Que era tot un referent en el món de la música valenciana.