Una administració moderna i eficaç ha de ser reflex de la societat a qui representa i ha de
servir de model a la ciutadania. Per això, l’Ajuntament d’Alcàsser, com a municipi
tradicionalment valencianoparlant, té el deure d’usar el valencià no sols en la relació amb
els veïnat, sinó també en l’àmbit intern, és a dir, en les relacions entre el seu personal, els
regidors i entre les diverses administracions públiques valencianes.
Açò comporta un gran esforç dirigit a protegir i a promoure l’ús del valencià, i propiciar
l’ensenyament al personal de l’Ajuntament amb l’objectiu d’assolir la seua recuperació com a llengua pròpia d’este municipi i garantir el seu ús normal i oficial.
Fonaments Jurídics
El suport legal de l’article setè de l’Estatut d’Autonomia Valencià de 1982 (Llei Orgànica
5/1982, d’1 de juliol), el qual indica que s’atorgarà una protecció i un respecte especials a la recuperació del valencià, és la base que han de permetre iniciar un procés de normalització lingüística a l’Ajuntament d’Alcàsser.
La correcta concreció i efectivitat dels mandat estatutari esmentat, necessita un
desplegament legislatiu, missió que acompleix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, que en l’àmbit local es pot desplegar a través d’un Reglament de Normalització Lingüística. Esta llei expressa en el preàmbul IV que “La Generalitat té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d’una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual en constitueix la més peculiar senya d’identitat”.
Així mateix, continua dient que “Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma i disposa de les mesures pertinents a f d’impulsar l’ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l’administració i l’ensenyament”.
L’article 7.1 de l’Estatut d’Autonomia comença indicant que “Els dos idiomes oficials de la
Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà i tothom té dret a conèixer-los i a usar-los”.
El mateix article setè recull la negació de la possibilitat de discriminació per raó de llengua i estableix un àmbit d’actuació ampli. És, en definitiva, un precepte que estableix la doble
oficialitat, que comporta la col·locació de les dues llengües afectades en una situació
d’igualtat, per tot el que fa referència al seu ús oficial.
Amb esta base jurídica, és el ciutadà qui ha d’escollir la llengua per a expressar-se i
l’administració ha de garantir les condicions perquè així siga.
Interessa ara, especialment el desenvolupament dins l’àmbit de l’Ajuntament d’Alcàsser,
d’allò que diu el títol quart de la Llei 4/1983, que preveu l’actuació dels poders públics en el foment de la utilització del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement pels funcionaris i els empleats públics.
Els articles 27 i 28 d’esta Llei imposen als poders públics l’obligatorietat de fomentar l’ús
del valencià en totes les activitats administratives. Es tracta d’una norma imperativa que els diferents nivells de l’administració han de complir i que afecta també l’administració local.
L’article 33 imposa als poders públics que fomenten en l’àmbit de la seua competència i
d’acord amb el que disposa esta Llei, l’ús del valencià en les activitats professionals,
mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives.
Finalment, la disposició transitòria primera de la Llei estableix que totes les mesures
realitzades, pel que fa a l’ús i ensenyament del valencià, les hauran de realitzar totes les
administracions -inclosa l’administració local- en un termini de tres anys. Els tres anys eren a comptar des de la publicació de la Llei d’Ús i Ensenyament de Valencià el 23 de novembre de 1983.
També és important pel que fa a este reglament sobre normalització lingüística, el Decret
145/1986 de la Generalitat Valenciana, que diu en l’article primer: “Es retolarà en valencià la
senyalització de les autopistes, els camins, les dependències i els serveis d’interès públic que depenen de les entitats locals…” I l’article segon diu que: “l’execució d’aquest decret correspon a l’administració local…”
D’altra banda, la Llei 30/1984, sobre mesures per a la reforma de la funció pública, en el seu article 19.1 estableix que “En les convocatòries per a l’accés a la funció pública, les administracions públiques en l’àmbit respectiu de competències hauran de preveure la selecció de funcionaris capacitats com cal, per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguen dues llengües oficials”.
Així mateix, cal destacar el contingut de les resolucions del Parlament Europeu de 30 de
novembre de 1987, sobre les llengües i cultures de les minories regionals i ètniques; de l’11 de desembre de 1990, sobre la situació de les llengües en el territori valencià; del 9 de
gener de 1994, sobre les minories lingüístiques i culturals de la Unió Europea; de la Carta
Europea de les llengües regionals o minoritàries, adoptada com a convenció pel Comitè de
Ministres del Consell d’Europa el 25 de juny de 1992, i de la Declaració Universal de Drets
Lingüístics, proclamada a Barcelona el 6 de juny de 1996.
A la vista d’este articulat i tenint en compte els textos legals vigents en matèria lingüística
proposem al ple de l’ajuntament l’aprovació dels següents
ACORDS
· Crear un equip de treball, obert a la participació de tots els grups municipals per a elaborar una proposta de reglament municipal de normalització del valencià a Alcàsser que hauran de presentar a l’aprovació d’este ple.
· Adoptar com a base de treball per aquest esborrany la següent proposta:
PROPOSTA DE TREBALL PER AL REGLAMENT MUNICIPAL SOBRE L’ÚS I LA NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ AL MUNICIPI D’ALCÀSSER
Article 1
1. El valencià és la llengua pròpia del municipi d’Alcàsser. Tots els ciutadans tenen el dret
a conèixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit en les instàncies públiques, amb plens efectes administratius i jurídics.
2. Les manifestacions de pensament o de voluntat i els actes orals o escrits, públics o
privats, no donaran lloc a cap mena de discriminació si són expressats totalment o
parcialment en valencià, i produiran plens efectes administratius o jurídics, igual que si
foren expressats en castellà. Per tant, pel que fa a l’eficàcia, no seran objecte de cap mena
de dificultat, d’ajornament, de requeriment de traducció ni de cap altra exigència.
3. L’ús del valencià per part de l’Ajuntament d’Alcàsser i dels organismes que en depenen,
es regeix pels criteris que estableix este Reglament.
Article 2
Els objectius d’este Reglament són els següents:
a) Fer efectiu el dret de totes les ciutadanes i els ciutadans de conèixer i usar el valencià.
b) Establir el valencià com a llengua usual de l’Ajuntament d’Alcàsser i la seua
administració municipal tot i fixant el marc de les obligacions específiques que se’n deriven per als seus regidors i empleats públics.
c) Promoure la seua recuperació i fomentar-ne l’ús en tots els actes de la vida ciutadana.
d) Fer efectiu l’ús social del valencià com a llengua pròpia de l’administració local i del
municipi.
e) Estimular la presa de consciència col·lectiva quant a la potenciació ètica del fet idiomàtic valencià en tots els àmbits socials.
Article 3
1. Els acords que aprove l’Ajuntament d’Alcàsser i que siguen publicats o se’ls done
publicitat, s’hauran de redactar preferentment en valencià.
2. Tindran eficàcia administrativa i jurídica oficial tots els documents impresos i formularis
redactats en valencià.
Article 4
La redacció de tots els documents públics es farà preferentment en valencià, fins la plena
normalització, com a llengua pròpia de l’administració i del municipi. Tanmateix, es
garantirà el dret dels ciutadans a adreçar-se a l’Ajuntament en qualsevol de les dues
llengües oficials, valencià i castellà, oralment i per escrit.
Article 5
1. Amb la finalitat de garantir les exigències lingüístiques legals i socials, el personal al
servei de l’administració local (o dels òrgans que en depenen) haurà de tenir un
coneixement lingüístic simètric (valencià – castellà) adequat i suficient.
2. D’acord amb el paràgraf anterior, l’Ajuntament d’Alcàsser garantirà que en les
convocatòries per a l’accés a places de personal, funcionari, laboral o de qualsevol altra
mena, fIgure, com a condició obligatòria, que tots els aspirants coneguen els dos idiomes
oficials. El nivell de les proves que s’hauran de realitzar i la puntuació hauran d’estar
d’acord amb el lloc de treball que s’ha d’ocupar.
3. Donades les característiques del lloc, en atendre al públic i en donar fe de les sessions,
les intervencions de les quals es fan en valencià, el lloc de Secretari de l’Ajuntament haurà
d’estar atés per funcionaris que dominen plenament els usos orals i escrits del castellà i del valencià, cosa que es farà constar sempre en la classificació d’este lloc.
Article 6
1. L’Ajuntament d’Alcàsser ha de promoure i utilitzar el valencià en totes les dependències
municipals centrals, com també les descentralitzades de l’Ajuntament: serveis culturals,
serveis educatius i esportius fins assolir una normalització total.
2. Les inscripcions o retolacions que identifiquen béns de propietat municipal, com ara
vehicles, maquinària, immobles o utillatge en general, s’escriuran únicament en la forma
oficial valenciana.
3. La promoció i difusió de les activitats municipals mitjançant anuncis en diaris, revistes i
altres publicacions, falques radiofòniques, comunicats per megafonia, cartells, fullets,
catàlegs, publicitat, memòries, plànols, etc., es faran en valencià.
4. Els llibres, les revistes i, en general, tots els cartells i publicacions que edite l’Ajuntament d’Alcàsser, com també els missatges que s’emeten a través dels mitjans de comunicació, s’han de fer preferentment en valencià.
Article 7
1. L’Ajuntament d’Alcàsser demanarà oficialment a les administracions públiques
radicades a la nostra comunitat autònoma que tota la documentació que li trameten estiga
redactada preferentment en valencià.
2. L’Ajuntament d’Alcàsser instarà els organismes o les empreses que hagen de col·locar
rètols o indicacions al terme municipal perquè ho facen oficialment en valencià.
Article 8
1. Les institucions docents de l’Ajuntament d’Alcàsser, tant de gestió directa com
mitjançant un altre sistema en què l’Ajuntament siga membre únic o membre associat, han
de tenir cura, especialment, de l’estricta aplicació de les normes i instruccions que resulten del desplegament del marc legal vigent en matèria de normalització lingüística.
2. En totes les actuacions administratives s’ha d’utilitzar sempre el valencià, d’acord amb el que s’indica en els articles precedents, i els directors han de vetllar perquè el valencià
esdevinga el vehicle d’expressió normal en les activitats internes i de projecció externa.
Article 9
Tots els topònims del terme municipal d’Alcàsser i els de les vies públiques tenen com a
única forma oficial la valenciana, que és la tradicional i la històrica.
Article 10
L’Ajuntament d’Alcàsser vetllarà per la normalització de tota la senyalització i la retolació
situada dins del terme municipal. La retolació i la senyalització viària que depenguen de
l’Ajuntament o que instal·len les seues empreses adjudicatàries o concessionàries o
qualsevol altra entitat, en col·laboració, han de figurar en valencià normatiu, sense perjudici del que disposen les normes que regulen el trànsit i la seguretat viària.